Els petits canvis són poderosos

Tres àlbums en els quals un petit gest canvia el contingut i el continent del llibre

La pàgina dreta és de tots!

Takatuka publica dels portuguesos Carvalho i Minhós un àlbum amb frontera

Llits extravagants per a viatjar

El «Libro de las camas» de Sylvia Plath il·lustrat per Quentin Blake

Kamishibais, narracions orals arreu

Milers d'anys d'oralitat en una tradició japonesa

Per Gràcia amb Rocío Bonilla

La il•lustradora conversa amb Ignasi Blanch

Dotar d'ànima... les coses!

Un grapat d'històries que giren al voltant de coses humanitzades

Premis Crítica Serra d'Or

Imatge publicada al Twitter @JoanaRaspall
A tots els veïns del carrer on es troba ubicada aquesta comunitat:

Us informem que aquest vespre hi haurà festa grossa a llibres al replà!!!

Un dels habitants d'aquest insigne edifici ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or per la seva novel·la juvenil Noel et busca. Crec que no caldrà donar gaire més pistes perquè esbrinin de qui es tracta...

Des d'aquí, felicitem també la Joana Raspall (amb qui vam inaugurar les nostres golfes) i la Virginia Lorente, premiades en les categories d'infantil i de coneixements juvenils respectivament.







Cauràs i t'obriràs el cap com un meló!

Després d'una tarda de visites,  algun convidat ha deixat oblidat aquest llibre a Cals Mumin, a la taula del menjador, just al costat de la tetera i de les restes d'un pastís de confitura:  

Wilfried von Bredow. La Lola vola i altres històries horripilants. Il·lustr. Anke Kuhl. Takatuka, 2013. 32 pàg. ISBN 978-84-92696-93-2. 13,50 €


El lector despistat no sap - o potser sí!- que ha deixat una bomba de rellotgeria a les mans dels petits trols Mumin. Amagats en un racó del replà riuen i s'esgarrifen (juntament amb la Pippi, la veïna del 1r 2a) amb les històries de la Lola i de tota una colla d'infants poc amants dels consells assenyats.

Seguint la tradició del personatge clàssic alemany de l’Struwwelpeter (Heinrich Hoffmann 1809-1894), aquestes set històries arriben per explicar-nos les terribles conseqüències de no portar-se bé. Ho sap tothom que sovint els infants són cruels, esbojarrats, juganers, a voltes fins i tot desobedients i en general, poc conscients dels perills.
Els adults ja podem dir missa: Si no vigiles amb la bicicleta acabaràs feta una coca sota un camió. Si no tens cura de les teves dents pots acabar esdentegada ... Això, sí, ja no te les hauràs de rentar mai més! Si fas com en Lluc, que no para de mirar la televisió, un dia et xuclarà la pantalla... 


Els alemanys Wilfried von Bredow (1944) i Anke Kuhl (1970) han escrit i il•lustrat unes històries en vers, teòricament educatives, amb l’objectiu d’inculcar als infants unes normes socials i de convivència. Parteixen d’escenes i situacions properes, familiars, però desemboquen en uns finals tan exagerats i irreverents, que fan trontollar tota la intenció alliçonadora. 

Com ja passava amb l’obra d’Hoffmann, o amb Max i Mòritz, un altre clàssic del gènere del també alemany Wilhelm Busch, aparegut vint anys després, el resultat final són unes històries macabres, transgressores i bèsties, en total sintonia amb el punt de vista i l’humor dels infants. Ben mirat, els contes populars de Grimm i demés, no estan tampoc tan lluny d’aquesta idea. 

En totes aquestes obres hi juga un paper importantíssim la il•lustració, perquè en subratlla l’aspecte humorístic i és capaç de convertir el trist final d’una nena atropellada, en una imatge que, malgrat ens angoixi acceptar-ho, ens fa riure d’allò més. 

El llibre de La Lola vola té un lloc assegurat a la petita prestatgeria que hi ha al costat del rebost de Cals Mumin. Una petita biblioteca d’humor macabre que els infants remenen mig d’amagat i que, pels pares Mumin, és un gran recurs per animar una vetllada ensopida amb els amics. 
Perquè això sí, aquests llibres mai no et deixen indiferent. Ja sigui per parlar de la dificultat de fer-ne traduccions i adaptacions, o per posar en dubte el seu valor educatiu, tothom hi té alguna cosa a dir. 

A banda dels llibres que ja han anat sortint... 
Busch, Wilhelm. Max y Moritz: una historieta en siete travesuras. Traducció. Víctor Canicio. Madrid: Impedimenta, 2012 
Busch, Wilhelm. Max i Mòritz: història de dos minyons en set entremaliadures. Traducció Jordi Jané Carbó. Barcelona: Aliorna, 1987 

Hoffmann, Heinrich. Pedro Melenas: historias muy divertidas y estampas aún más graciosas. Traducció de Víctor Canicio. Palma de Mallorca: Olañeta, 1987. 
i una edició en català que ens va regalar la veïna, la Sra. Anglada: 
Hoffmann, Heinrich. En Perot l’escabellat. Adapt. i il•lustr. Mercè Llimona. Barcelona: Hymsa, 1980. 


... en aquest prestatge d'humor macabre, tot i que no comparteixen l'actitud pedagògica -falsa o no- dels anteriors, també hi tenim un exemplar de: 

Heidelbach, Nikolaus. ¿Qué hacen las niñas? Madrid: Libros del Zorro Rojo, 2011. [I també ¿Qué hacen los niños?
Burton, Tim. La trista mort del noi Ostra. Versió de Miquel Desclot. Barcelona: Angle, 2007. 


Gorey, Edward. La colla Mata-Degolla. Traducció Jordi Puntí. Barcelona: Angle, 2008. (text en català i anglès) [llegiu-ne un comentari de Darabuc]


Algun suggeriment bibliogràfic més?

Aniversaris i colors

L'any que l'editorial Kalandraka celebra els seus 15 anys d'existència, publica -per primera vegada en català- un clàssic de 1959 que va obrir una nova via d'experimentació en l'àmbit de l'àlbum il·lustrat. 



S'ha parlat molt d'El petit Blau i el petit Groc de Leo Lionni, llegiu per exemple la ressenya que en feia Marcela Carranza a la revista Imaginaria. No us descobrirem res de nou d'aquest tractat sobre el color disfressat de llibre infantil, però sí que volem remarcar la seva publicació per dos motius:

1. No deixeu passar l'ocasió de comprar aquest llibre. Imprescindible. Al meu parer no pot faltar a cap biblioteca escolar, pública, i fins i tot afegiria, personal. 

2. Gràcies de nou a l'editorial Kalandraka per la seva recuperació de clàssics contemporanis sense els quals no podríem explicar la història de l'àlbum il·lustrat: Maurice Sendak, Leo Lionni, Arnold Lobel, Iela Mari...


Aquest any, però, també celebra aniversari l'editorial La Galera, un referent clar de la història de la literatura infantil i juvenil a casa nostra.  (Llegiu-ne un article de Francesc Boada al Faristol).
La Galera fa 50 anys i una de les accions que formen part d'aquesta celebració ha estat la reedició facsímil d'alguns dels seus llibres claus.

Doncs bé, gràcies a això, hem pogut recuperar El blanc i el negre, un llibre del 1971, que formava part d'una col·lecció o un projecte, lligat també a la pedagogia artística dels colors.


Deu anys després de l'aventura del petit blau i el petit groc, desconec si amb l'obra de Lionni com a referent, la il·lustradora Maria Lluïsa Jover i l'autor Miquel Desclot, amb la supervisió pedagògica de Marta Mata i la revisió artística de Llucià Navarro, van crear una col·lecció molt innovadora que volia introduir els infants en l'estudi del color.
La col·lecció "Els llibres dels colors", a banda del blanc i negre, també constava de Jo sóc el groc, Jo sóc el blau, Jo sóc el vermell i Jo sóc el verd. (Amb textos de Josep Garganté).
I d'aquest altra títol d'El gran joc dels colors que ens encantaria que també es reedités.

 

 Veieu l'elegància de la composició d'alguna de les seves pàgines:

 
Ben segur que algun veí del bloc o algun passavolant del barri de la literatura infantil ens en podria explicar més coses, tant de bo ho faci en l'espai dels comentaris!

I per cert, quin és el vostre llibre preferit sobre els COLORS?
És difícil decidir-se però a mi sempre m'ha agradat molt aquest de Monique Felix (Lumen, 1991) :


 

Anuario Iberoamericano sobre el Libro Infantil y Juvenil 2013

Un any més, i amb puntualitat anglesa, ha arribat el Anuario Iberoamericano sobre el Libro Infantil y Juvenil, edició 2013. Aquest anuari, publicat des del 2004, en paraules del director de la Fundació SM Leoncio Fernández, té com a objectiu "dignificar el ámbito de la Literatura Infantil y Juvenil en Iberoamérica, y ofrecer un instrumento riguroso, fiable y en permanente actualización que guíe a los profesionales, estudiosos e investigadores, en sus exigencias de formación e información”. I a fe de déu que ho aconsegueix. I és que l'anuari fa un repàs de la producció editorial del llibre infantil a partir de la col·laboració d'expertes d'arreu dels països sudamericans i de l'estat español. A més, pel que fa a l'estat español, té la capacitat de dividir les col·laboracions segons les llengües oficials de l'estat, i és així com trobem capítols separats per la literatura infantil en castellà, català, gallec i basc. Consulteu-lo, és un document necessari per entendre on estem i cap a on anem. 
Podeu descarregar la versió digital gratuïta a: Anuario Iberoamericano sobre el Libro Infantil y Juvenil 2013

Escriptors i il·lustradors als hospitals



Un any més, el ClijCAT i la Fundació Jordi Sierra i Fabra, han organitzat les visites d’escriptors/res i il·lustradors/res als nens hospitalitzats en diversos hospitals de Barcelona per celebrar el Dia del Llibre.
Una iniciativa de l’escriptor Jordi Sierra i Fabra, coordinat pel Consell Català del llibre, amb el propòsit que Sant Jordi i la festa del llibre sigui també un dia especial per a tots els infants i joves ingressats.

Aquesta idea va començar ara fa cinc anys a tres hospitals. Diversos escriptors i il·lustradors passen un dia sencer amb els nens als  hospitals. Els escriptors xerren una estoneta amb cada nen, a vegades els expliquen contes i els regalen llibres dedicats. Els il·lustradors fan dibuixos en directe i els parlen una mica de la seva feina creativa.

Aquest any la visita va ser el 22 d’abril, un dia abans de Sant Jordi.



Personalment vaig compartir la visita a l’hospital de la Vall d’Hebron, amb els escriptors Anna Gasol, Teresa Blanch i  Jordi de Manuel. El personal mèdic va estar molt pendent d’atendre a la majoria de nens i nenes hospitalitzats i de fer-los passar una estoneta agradable. Vam poder estar a les habitacions i explicar contes, o dibuixar personatges tradicionals i també algun personatge de la seva preferència, com el d’un nen del Perú que no parava de demanar-me que li dibuixes herois i monstres. Altres nens estaven a les habitacions d’aïllament i ens hi vam comunicar per unes finestres grans i circulars. A través dels vidres, l’Anna Gasol els va explicar el conte d’un cavall i jo, com a il·lustrador, vaig dibuixar animals. Tots van rebre la nostra visita amb il·lusió. Van guardar els llibres al costat del coixí  i van penjar els dibuixos just enfront del llit per recordar aquesta experiència que els ha fet viure, una miqueta, el seu personal dia de Sant Jordi

 
Un dia ple d’emocions que, nosaltres escriptors i il·lustradors,  no oblidarem!









Exposició col·lectiva d'il·lustració: "Heroïnes i herois"

'

Avui a les 19h. inauguració de l'exposició col·lectiva d'il·lustradors "HEROÏNES I HEROIS" al centre cívic Torre Llobeta de Barcelona. 

Abril-juny  2013.
Una idea de Sílvia Santamarina. Direcció i coordinació: Ignasi Blanch

Llibreflèxia

Benvolguts,
En Dídac i jo hem descobert que els llibres poden ser quelcom més que un espai d'esbarjo i imaginació.
Molts artistes, entre els que podríem anomenar Miró, Brossa, Perejaume o Tàpies, han utilitzat el llibre, és a dir, el full enquadernat, per expressar el seu art. Però, potser derivat de la voràgine de les tres erres (Reduir, Reciclar i Reutilitzar), semblaria que el llibre ha entrat a una nova dimensió: la de l'objecte decoratiu.
Alguns toreros i nous rics ja ens ho van voler fer veure, decorant lleixes i lleixes de lloms de llibres de colors que anaven a to amb el sofà i les cortines del menjador, però la nostra ceguesa no ens deixava veure com d'avançada n'era aquella proposta.
Sort que una bona amiga ens ha fet obrir els ulls i observar que hi ha vida més enllà del llibreter de vell. I és que massa vegades, amb les biblioteques plenes i rebutjant donatius saborosos com els cent volums de l'Enciclopèdia Espasa o la col·lecció completa (relligada!) de la revista Serra d'Or, els llibres que ja no són del nostre interès acaben en el contenidor blau o a les portes d'alguna biblioteca demanant clemència.
Sortosament ha començat a sorgir un nou ús de llibre. I com a mostra un botó:

Navegant per aquesta pàgina una se n'adona de la quantitat de bones idees que permeten desenvolupar un conjunt de fulls tacats per lletres. A quina més original!
Un nou ús que fa dos estius ja es va poder veure apuntar en algun aparador de roba i en una joieria de Helsinki i que comença a fer forat. Un art que per ascendir als altars resta a l'espera de que algun casal de barri, escola d'estiu de mestres, llar de jubilats, casa regional o setmana medieval organitzi la Primera Trobada (o torbonada) de Reutilitzadors de llibres vells. De ben segur que hi assistim!
Així que, benvolguts amics i amigues, a l'espera de trobar-nos paret amb paret amb els col·leccionistes de xapes de cava o amb les puntaires de l'Alt Maestrat, comencem tots plegats a practicar l'honorós art de la llibreflèxia.
Un art que aquí ja ha començat a fer forat i que la bibliotecària Amàlia Ramoneda, de la biblioteca de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, ha començat a posar en pràctica tot desllomant un antic llibre i plegant els angles de les pàgines cap a l'interior. El resultat, bell perquè sí, el podeu observar en aquesta imatge. Bonic, no?

Maria Carme Roca presenta Katalepsis a Abacus


El passat dijous 18 d'abril, Maria Carme Roca va presentar la seva darrera novel·la. "Katalepsis" guardonada amb el Joaquim Ruyra 2012. Fou a l'Abacus de Balmes, i en companyia de l'editor de La Galera, Marcelo Mazzanti, i Jordi Cervera en les funcions de presentador. Us convidem a llegir la crítica de la novel·la al 2n 2a de la nostra escala. Roca va parlar de com la sedueixen, des de sempre, les ficcions (o realitats) que tenen a veure amb la malaltia neuronal que fa que un viu sembli mort, i el consequent, en molts casos, enterrament en vida. Com cita l'autora en les diferents parts de la novel·la, un munt d'autors han utilitzat el tema en les seves obres (Allan Poe o Dumas entre altres): una paorosa realitat temida per tothom quan encara no hi havia sistemes per certificar mèdicament i sense dubtes, la defunció d'una persona. Maria Carme Roca extrapola aquests episodis en una acció contemporània i, com va assegurar en Jordi Cervera, se'n surt més que airosa. Entre el públic, molts lectors de Roca, alguns autors de la Galera, la seva agent i la directora editorial de la Galera, Iolanda Batallé.

Sant Jordi infantil

Carme Solé Vendrell

El contacontes Pep Duran a les Rambles de Barcelona
Benvolguts veïns i veïnes,
Com cada any Sant Jordi ha estat de nou la festa de la literatura. I cada any més, a partir d'iniciatives diverses, ens adonem que la nostra literatura, aquella que també poden llegir els nens i nenes, és més present al carrer. Així com abans era gairebé impossible, impensable, inimaginable que un autor de literatura infantil s'assegués a signar exemplars en les extenses taules d'autors de narrativa per a adults, la normalitat s'imposa i són diversos els autors que aporten el seu gra de sorra a la festa de Sant Jordi. Així, a tall d'exemple, vam poder gaudir dels dibuixos de la Carme Solé Vendrell o dels contes explicats per en Pep Duran al mig de les Rambles de Barcelona. De ben segur que tots vosaltres en teniu un sac ple d'experiències que ens podeu contar. Us animem a deixar testimoni d'una festa que des d'aquí volem compartir amb tothom del barri, sigui del blok que sigui. Feliç Sant Jordi!

La dolce vita






ANIMALS DOMÈSTICS.
Text i il·lustracions: Jean Lecointre. Traducció: Teresa Duran. Editorial Ekaré 2013. ISBN: 978-84-939912-6-5. PVP: 15’60 euros. Pàg: 64.

   Quin goig obrir les pàgines d’Animals domèstics i deixar-se portar per les imatges vintage, per la seva estructura acumulativa, per la seva estètica i el seu humor! Si abans que res ens sorprèn l’estètica de les il·lustracions, entre fotografia, dibuix i collage, disposades com una fotonovel·la dels anys 40 o 50, de mica en mica anem descobrint la riquesa del seu discurs, de la seqüenciació de la trama, dels múltiples referents i homenatges que fa l’autor al llarg de les pàgines. Un matrimoni modern que viu en una casa moderna (Jacques Tati a “Mon oncle”, per exemple) celebra festes sense parar. Abans de cada recepció social, un nou animal humanitzat s’afegeix als amfitrions: primer és un gos (bastant fidel i servicial com la majoria de gossos) després un gat (rebel i autosuficent), a continuació una mosca, i successivament uns ratolins, un gripau, un mosquit i un papalló,  gairebé tots amb trets de caràcter que podem relacionar amb l’espècia animal a la que pertanyen. Barrejant imatges de revista de moda, d’il·lustracions o d’enciclopèdia, l’autor confecciona els personatges com una combinació de realitat i fantasia (sempre amb proporcions humanes) i els situa en espais identificables, interiors (salons, habitacions amb decoració psicodèlica) i exteriors (jardins, boscos) a diferents hores del dia o de la nit. No hi ha normes, no hi ha versemblança més enllà de la dels objectes i les formes. Hi ha, això sí, una interacció molt tendra, molt càndida, entre els personatges, sigui quina sigui la seva espècie. Es pot fer una lectura sobre la convivència harmoniosa entre éssers diferents, però això és totalment secundari. La gran virtut de la poètica de l’àlbum és com transmet el joie de vivre, l’unir-se per celebrar, i ho aconsegueix sorprenent-nos a cada pàgina amb unes composicions atrevides deutores de pòsters o fotogrames de pel·lícula, i utilitzant colors esmorteïts aplicats sobre fotografies en blanc i negre, que els refreden i els donen una pàtina de vell tronat com ho és l’estètica general de les imatges, els espais, els objectes i els vestits. Les vinyetes arrodonides, la tipografia de text i títols i les presentacions de cada nou personatge, que s’insinua només damunt del mateix paisatge, són detalls que accentuen la voluntat artificiosa del conjunt, el clam a favor de l’excés (els minimalistes i racionalistes de la mateixa època, els 40’s o 50’s, els del “menys és més” es portarien les mans al cap, Mies Van der Rohe el primer) i la modernitat d’una proposta molt dels nostres dies, barreja de postmodernitat, hedonisme i revisió nostàlgica de l’imaginari popular universal (el gat és el “chico malote” de les pel·lis; el gripau el galant, etc). Que no s’acabi la festa, si us plau!

Gamarús, barbut i gandul!

Les obres que creixen al Jardí Secret de Viena  són molt apreciades per tots els membres de la família Mumin. El motiu és senzill: els llibres que formen part d’aquesta col·lecció tenen l’habilitat d’enamorar el públic de totes les edats.

Gràcies a la seva acurada selecció de títols han tornat a circular en català (o circulen per primera vegada) alguns clàssics imprescindibles de la literatura com El jardí secret, Jonàs el pescador o Un ós anomenat Paddington.

La darrera alegria que ens ha donat Viena és la reedició d'un conte de l'any 1946 que alguns coneixereu per l’edició que Aliorna en va fer l'any 1986.  
Però jo sóc un ós! torna a estar a les llibreries, mantenint a Enric Larreula com a traductor, però amb un rentat de cara a nivell formal més que destacable.  

 


Però jo sóc un ós! és un llibre on text i imatge avancen en paral·lel, en un sol discurs narratiu, ple de detalls i múltiples lectures.
Darrera l’aventura d’un ós a qui confonen per un operari gandul que no vol treballar a la fàbrica, l’autor posa en evidència l’estupidesa humana i l’absurditat on sovint acaba desembocant tanta burocràcia.
Però jo sóc un ós! és una faula més actual que mai, més útil que qualsevol manual d’autoajuda que ens parli d’assetjament professional o manca d’autoestima.
També és l’exemple perfecte per quan defensem que el valor didàctic dels llibres no ha de menjar-se en cap cas el seu valor literari.

L’autor, Frank Tashlin (Nova Jersey 1913-1972) va  treballar de guionista i director de curts d’animació per a la Warner, la MGM i la Disney. I va signar també els guions de grans còmics americans com Laurel i Hardy, Bob Hope o Jerry Lewis.
Tot i que va escriure la història de l'ós The bear that wasn't un any després d’haver deixat la seva feina en el món de l’animació, se’n va fer un curtmetratge a MGM, dirigit per Chuck Jones l'any 1967. 
I gràcies a Youtube, ara teniu l'oportunitat de veure'l: 




Amics, amigues, no deixeu de llegir i regalar aquest llibre, i sobretot, no us deixeu trepitjar pels vostres superiors:

Encara que
el contramestre,
el cap de personal,
el sotsdirector,
el director,
el vicepresident
i el president director general
us vulguin fer creure el contrari: 
vosaltres SOU COM SOU.  


TASHLIN, Frank. Però jo sóc un ós! Barcelona: Viena, 2013 (El jardí secret; 6)
64 pàg. 13’50€     ISBN 978-84-8330-727-4

Presentació a La Casa del Llibre del darrer títol de l'Escamilla

El passat dimecres 10 d'abril, David Escamilla va presentar la seva darrera novel·la juvenil: Que l'amor ens salvi de la vida (La Galera, 2013). El títol, extret d'un poema de Pablo Neruda, ens orienta sobre el seu contingut. La sala, plena de gom a gom, va comptar amb la presència d'autors com Francesc Miralles i opinadors com Antoni Bolinches, amics personals de l'Escamilla. Com a singularitat, i és que les presentacions s'han de reeinventar a cada moment, a mitja presentació vam rebre la trucada de l'editora, la Iolanda Batallé, qui des de Madrid va participar via telèfon mòbil.
Quan haguem llegit el llibre en farem puntual crítica. O no.

La il·lustradora Paula Bonet exposa originals

La il·lustradora valenciana, afincada a Barcelona, Paula Bonet, exposa els seus originals originals a la sala Escalera de Incendios (C. Parlament, 26, de Barcelona.) fins el 2 de amig. Provinent del món de la pintura, aquesta il·lustradora ha entrat amb força en el món de la il·lustració per a infants i joves. Mostra d'això és el seu primer àlbum, Llegeix-me, publicat recentment per Andana Editorial, i les il·lustracions que decoren l'obra de teatre T'estimo ets perfecte ja et canviaré, divertit musical dirigit per Elisenda Roca que en l'actualitat és a la cartellera de Barcelona.

Katàlèpsis, el darrer premi Joaquim Ruyra

ROCA, Maria Carme. KatàlèpsisBarcelona: La Galera, 2013. 240 p. ISBN 978-84-246-4750-6. 16,95 €

El Dídac i jo, estirats en el nostre sofà d'estil hipster, amb un got d'aigua de la font, recentment hem pogut gaudir de Katàlèpsis (La Galera, 2013), de l'escriptora barcelonina Maria Carme Roca i darrer premi Joaquim Ruyra, una de les supervivents del desastre.
L'autora, que a poc a poc ha anat fent seva una prosa àgil i ben trabada, amb arguments que se suporten en fonaments ben assentats, ens ofereix una obra trepidant, d'aquell temps en els que tan sols hi havia una crisis econòmica.
Tot comença quan l'Èric, qui pateix catalèpsia, una malaltia que provoca atacs que sembles quedar talment mort, se les empesca amb el seu amic Gerard per utilitzar aquesta malaltia en benefici propi. Però tot es gira com un mitjó quan aquest ús es converteix en abús i la trama s'embolica. Un argument que de sobte fa un gir genial i motiva que el lector vulgui de totes totes saber com acaba.
L'autora, acompanyada per clàssics com Dickens, Lovecraft o Alexandre Dumas, i d'altres històries d'enterrats vius, posa amb Katàlèpsis la por al cos del lector, una por irracional, animal, a l'entorn d'un dels somnis més terrorífics que mai haguem pogut tenir: ser enterrats vius. Recordem que fins i tot hi hagut qui ha estat enterrat amb la mà lligada a un fil connectat a una campaneta, per si de cas!
Maria Carme Roca, autora d'ampli aspectre, a poc a poc s'ha situat en el panorama literari català amb força. Mereixedora de diferents premis, entre els que destacaria l'obra Acanuu, l'arquer persa, amb la que va guanyar el Barcanova el 2005, o el premi Néstor Lujan amb Intrigues de palau (Columna, 2006), ha publicat una quarantena de llibres tant de narrativa infantil, com juvenil i adulta.
Si analitzem la seva obra, o almenys allò que hem llegit (que no és tot), sí que hem trobat una clara evolució cap a narracions cada vegada més madures, trames més elaborades que permeten teixir un seguit de complicitats entre els protagonistes i el lector que t'obliguen a no perdre pistonada en la lectura. Aquesta maduresa, però, esperem que continuï al servei del lectors joves ja que massa vegades ens trobem que la LIJ es converteix, ni més ni menys, en la plataforma de llançament cap a altres literatures (i si no que li ho preguntin al Zafón). Esperem que això no passi ja que són necessàries plomes com la de la Roca, a imatge i semblança dels camins que recorren altres autors com l'Àngel Burgas. I és que d'Escriptor s'és o no s'és.
Ei, i si voleu conèixer l'autora més a fons trobareu una entrevista a L'Illa dels llibres

Les capses de sabates de Joana Raspall


El 2013, entre d’altres, és l’any de celebració del centenari de Joana Raspall, amb l’extraordinari fet diferencial que la poetessa els fa de bo de bo, en vida.
Arreu del país, actes i lectures diverses, al voltant dels seus poemes, ho proclamen als quatre vents i li regalen un homenatge embolcallat amb paraules boniques.

Durant la postguerra, Joana Raspall va treballar de manera incansable perquè hi hagués eines per quan es pogués tornar a parlar en català. Elaborà tres diccionaris que amb els anys esdevindrien molt valuosos: Diccionari de sinònims (1972) amb Jaume Riera; Diccionari de locucions i frases fetes (1984) i Diccionari d’homònims i parònims (1972), ambdós amb de Joan Martí.

Per a elaborar-los, la seva feina consistia en escriure les definicions en fitxes i en desar-les en capses de sabates.

LA CAPSETA
Tinc una capsa de nacre
lligada amb un llaç sedós.
Hi guardo sospirs de l’aire,
perfum, estels i frescors
entre paraules boniques
i l’amor dels meus amics.

Ai!, si perdés la capseta
amb aquests tresors tan rics!
(Pinzellades en vers. Baula, 1998)

A les golfes del nostre edifici, hi guardem records, obres clàssiques, homenatges... com ara aquesta bella imatge de les capses de sabates, plenes a vessar de fitxes amb paraules escrites.

Una imatge que recorda la de l’enorme calaixera de Mossèn Antoni Alcover, un armari de 33 calaixos, gairebé un mite de la història de la nostra llengua, capaç de contenir 90.000 cèdules farcides de paraules i definicions. A la qual, s’hi hagueren d’afegir noves calaixeres per encabir tota la riquesa lèxica del nostre idioma i de l’enorme diccionari que ell elaborà.

Ai, que lluny quedaven encara els discs durs dels ordinadors i els núvols d’emmagatzematge virtual!!!


El meu pare és un pirata


BADAL, Josep L. Jan Plata: la crida dels pirates. Barcelona: La Galera, 2013. 178 p. ISBN 978-84-246-4749-0  14,90 €

El primer llibre que jo, Pippi Langstrump, he triat per recomanar des d’aquest replà ha estat el d’un col·lega: en Jan Plata, el protagonista que dona nom al llibre, com així fou en el meu cas.
De caràcter, en Jan i jo no ens assemblem gens. Si jo sóc valenta i decidida, ell és més aviat tímid i poruc. Si jo sóc aventurera de mena; ell és dels que els agrada quedar-se a casa amb la companyia d’un bon llibre d’aventures. Per cert, el seu preferit i que recomana sovint és L’illa del tresor de R. L. Stevenson, on apareix el pirata més impressionant de la història de la pirateria, John Silver, que traduït en català seria Jan Plata, com ell mateix. De ben segur que una mica de sang pirata deu córrer per les venes d’en Jan.
Però, malgrat la diferència que ens separa, en Jan i jo tenim un aspecte en comú. El nostre pare no hi és mai, perquè el nostre pare és un capità, un pirata que navega pels mars i oceans d’aquest món. Jo tinc la sort de conèixer-lo. En Jan Plata, en canvi, ni tan sols l’ha vist mai.

A grans trets, la història d’en Jan Plata és la d’un desig, el de conèixer el pare. Un toc en una campana, prop de casa seva, farà que un dia ell aparegui amb la planta d’un pirata de bo de bo anomenat Tros de sabre. A partir d’aquest moment, en Jan Plata anirà descobrint tot de misteris i enigmes que penjaven damunt la seva encara curta vida.
En el llibre, hi ha dues parts potser massa diferenciades. Una primera, en la qual hi ha la coneixença sorprenent del pare i el descobriment de la personalitat amagada de la mare, i en la qual destaca l’agilitat de la narració i l’acció en les diverses escenes. Una segona, en la qual en Jan Plata emprendrà un viatge a bord d’un vaixell. Si bé, semblaria que l’acció hauria de tenir lloc en aquest tram de la novel·la, no és ben bé així, sinó que hi domina la descripció d’espais i de personatges de la tripulació, ben diversos i captivadors.
Val a dir que Jan Plata no és el primer llibre de pirates de l'autor. Abans, i també a La Galera, havia publicat El pirata Gorgo. La seva trajectòria encara és breu, amb incursions tant a la literatura infantil com a la d'adults, però m'ensumo que anirà fent-se gran com la fama d'aquest futur corsari.
Jan Plata de Josep Lluís Badal (Ripollet, 1966) ve a ser una barreja de realisme, de fantasia i d’aventura que s’emportà la 50a edició del Premi Folch i Torres. Els dibuixos són de Jordi Lafebre, autor de còmics, que ha fet poques incursions en el món del llibre per a infants. Les seves són il·lustracions descriptives, amb un to simpàtic, i sempre des d’un mateix punt de vista.

3 x 3 = Sant Jordi

Hi ha qui diu que Sant Jordi només agrada a aquells que no compren ni un sol llibre durant tot l'any.

S'equivoquen. 

Una servidora volta molt pel món, però si hagués d'exiliar-se definitivament de la seva estimada Barcelona (sí, estimada... tot i els turistes i les campanyes de civisme, tot i els modernets i els lloguers astronòmics, tot i les massatgistes que no et deixen prendre el sol tranquil·la i el fet que les llibreries estiguin desapareixent per deixar pas a les cadenes de menjar porqueria), i només pogués tornar-hi un dia a l'any, té molt clar que aquest dia seria avui: el dia de Sant Jordi.
I clar... comprendran que no em considero pas una persona que no compri ni un llibre durant tot l'any. És cert que, com a bona bibliotecària (tayloritzada de la cultura, com diria una bona amiga), en compro més per la biblioteca que no pas per mi i, ja que hi sóc, també en llegeixo alguns...

Però deixeu-me que em centri, que perdo el fil: Sant Jordi. El dia que els llibres envaeixen el carrer. Una festa celebrada pràcticament pel 100% de la població que gira entorn de la lectura! Quants països poden presumir de quelcom similar? Bé, sí... potser podran presumir de percentatges de població lectora i de nombre de llibres llegits al cap de l'any, però no m'enfonseu en la misèria! Encara queda esperança!

Que avui és Sant Jordi, caram!

I quan en reunió extraordinària de comunitat els veïns d'aquesta escala vam decidir engegar un blog i escampar als quatre vents allò que fins aleshores havia quedat reclòs a les actes i les parets de cal president de torn... i quan vam decidir que aquest blog començaria el seu camí el dia de Sant Jordi... què voleu que us digui... a una servidora se li va fer un nus d'emoció a la gola i sabia que hauria de parlar de Sant Jordi, encara que Sant Jordi no sigui per parlar-ne, sinó per sortir i passejar i mirar i remenar i comprar i regalar, no un, sinó dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit o NOU llibres.

Nou són els llibres que us deixem avui aquí. 
I per triar-los, he demanat ajuda als bons amics llibreters. Llibreters de debò, dels que s'han llegit els llibres, dels que se'ls estimen i et fan encomanar les ganes de llegir-los. Perquè les bibliotecàries, sense els llibreters, seríem ben poca cosa (i vull pensar que la dependència és mútua). 

Avui que és Sant Jordi, aneu a saludar la Paula a la parada de la Llibreria Al·lots a la Rambla de Catalunya.
Avui que és Sant Jordi, acosteu-vos a saludar el Ricardo a la Llibreria Abracadabra.
Avui que és Sant Jordi, no deixeu de visitar l'Oblit a la parada de la Llibreria Casa Anita al Pla de Salmerón.

I compreu llibres. Aquests o d'altres. I que passeu un bon Sant Jordi!

LES RECOMANACIONS DE LA PAULA, DE LA LLIBRERIA AL·LOTS.















La Tània i totes les tortugues explica la història d’aquesta nena, la Tània, que vol tenir una tortuga i el seu pare li diu que no, i ella entendrà el perquè quan amb l’escola visiti un centre de recuperació d’animals. És un llibre per primers lectors que barreja tant el missatge ecològic com el tema dels sentiments, en la relació de la nena amb el pare, amb qui s’enfada però que porta a un retrobament.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu el blog de la Muriel Villanueva]
[Visiteu el blog de l'Ona Caussa]

Ricard, el del forat negre es un llibre per nens a partir de vuit anys que ens parla d’aquest nen, en Ricard, que té molta imaginació i s’entesta a ficar-se en forats negres. Amb l’ajuda d’un tiet, que li proporciona els elements necessaris, el Ricard descobrirà, ficant-se en un forat que el porta sota terra, que els talps han construït tot un recorregut en tren. Per suposat, quan surt del forat i ho explica, ningú no el creu, però poc a poc aniran passant coses que faran pensar els amics i familiars del Ricard que potser no es tracta només de la seva imaginació.
M’ha semblat un llibre preciós i m’ha agradat no només la història, que és molt entretinguda, sinó també la cura que té del llenguatge, o per exemple el joc que ens proposa amb el títol dels capítols: en tots ells apareix un número (el primer es diu “15 raons”) que va decreixent a mesura que passen els capítols.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu el blog del Pep Molist]
[Visiteu el blog de la Lucía Serrano]

I per últim volia recomanar Abajo el colejio (sí sí, “colejio” amb jota), que és un llibre fantàstic per totes les edats (a mi m’ha fet riure sola mentre l’anava llegint a l’autobús!), tot i que especialment el recomanaria a infants que ja saben llegir i escriure bé, perquè explica les aventures d’aquest personatge, en Nigel Molesworth, que és un nen que escriu amb tot de faltes d’ortografia. En Nigel és un clar antecedent del petit Nicolas, i el llibre explica totes les aventures i trapelleries que viu ell i els seus companys de classe al típic col·legi anglès de classe alta.
A més de com és de divertit, voldria aprofitar per felicitar el traductor per la seva tasca: Transcriure el text, donar-li sentit de l’humor adaptant totes les bromes, mantenir-se fidel a l’original... tot plegat deu haver estat molt complicat!
[Llegiu les primeres pàgines]

VILLANUEVA I PERARNAU, Muriel. La Tània i totes les tortugues. Il·lustr. Ona Caussa. Barcelona: Cruïlla, 2013. 48 p. (El vaixell de vapor, sèrie blanca). ISBN: 978-84-661-3182-7. PVP: 7,00 €

MOLIST, Pep. Ricard, el del forat negre. Il·lustr. Lucía Serrano. Barcelona: Animallibres, 2013. 88 p. (La formiga groga). ISBN: 978-84-15095-79-8. PVP: 7,95 €

WILLANS, Geoffrey. ¡Abajo el colejio! Il·lustr. Ronald Searle. Trad. Jon Bilbao. Madrid: Impedimenta, 2013. 112 p. ISBN: 978-84-15578-35-2. PVP: 15,95 €

LES RECOMANACIONS DEL RICARDO, DE LA LLIBRERIA ABRACADABRA.
















Lola tooodo un día en el zoo és un llibre d’Imapla, una autora catalana fincada aquí a Barcelona, i que des de fa un temps està treballant la il·lustració amb propostes força interessants, innovadores i arriscades, buscant obrir nous camins i explorar alternatives diferents.
Es tracta d’un llibre sense text, només amb imatge, i que es desplega i està imprès per ambdues cares. Una de les cares mostra una seqüència de dia a través de la qual podem anar seguint el passeig que fa una nena amb la seva mare pel zoo. Anem veient tots els animals, i a més podem seguir altres narracions a través del fil conductor que recorre aquesta cara del llibre. Quan arribem al final, trobem un passatge, un camí d’entrada a un altre món, a través d’una finestra, i ens trobem al món de la nit, on el que veiem és què succeeix al zoo segons ho somnia la nena protagonista. D’aquesta manera, tornem al mateix escenari, però ara els animals apareixen d’una manera diferent i l’acció s’omple d’aventura. Tot al llarg del llibre, tant de dia com de nit, acompanya la nena el seu ànec, i al final, per suposat, retorna al llit on està dormint.
La il·lustració és molt interessant, amb molt de color, treballada bàsicament amb taques molt esquemàtiques, que és una característica d’aquesta il·lustradora, i es tracta d’un llibre molt interessant per petits, prelectors, i que a més està agradant força, tant per recomanació com perquè els propis lectors se senten atrets al llibre.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu la web de la Imapla]

On és el meu barret és el primer llibre com a autor i il·lustrador de Jon Klassen, que ja tenia publicats un parell abans només com a il·lustrador, i com a àlbum debut ha agradat moltíssim, ha guanyat un parell de premis i mencions als Estats Units, i ha sorprès molt. No només és interessant per la manera que té d’il·lustrar (amb personatges en principi poc treballats en el detall però molt ben aconseguits i que resulten molt atractius), sinó també per la història, perquè juga amb el judici que faci el lector sobre el que està passant en la narració. Ens trobem un ós que ha perdut el seu barret i pregunta a diferents animals si l’han vist, i de tots ells el conill dóna una resposta més elaborada que la resta (diu que ell mai no ha vist un barrat, que mai no li robaria el barret). L’ós ja està resignat a no trobar-lo quan se n’adona que hi ha quelcom que se li ha escapat, torna a on estava el conill, el troba amb el barret posat, i després d’una escena que recorda les pel·lícules del far west (els personatges es miren, el lector es pregunta què passarà), ens trobem l’ós tot cofoi amb el barret posat, i el lector s’haurà d’imaginar què ha passat quan li preguntin a l’ós si ha vist el conill i ell respongui que ell no ha vist cap conill i que a ell mai no se li acudiria menjar-se un conill.
El llibre no només dóna peu a preguntar-nos què faríem nosaltres en una situació similar, què pensem del final de la història, sinó que la mateixa manera de narrar la història, que va més enllà de la simple presentació del text, ja és molt interessant.
Aviat es publicarà tant en català com en castellà un llibre que suposa una variació sobre el mateix tema, que ja es pot trobar en anglès i es diu Aquest no és el meu barret, on el protagonista és un peix petit que li ha robat el barret a un peix gran. Crec que Klassen és un autor/ il·lustrador que cal seguir, perquè va molt més enllà que molts altres autors/il·lustradors que estan essent publicats actualment.
[Mireu el vídeo promocional]
[Visiteu el blog del Jon Klassen]

I finalment, voldria recomanar La caixa del port, que també es pot trobar en català i castellà, i que és un llibre d’una editorial - A buen paso - que crec que cal destacar perquè és una de les poques editorials de literatura infantil i juvenil que realment està arriscant amb cada títol que està publicant, i a més pràcticament tots els títols són de producció pròpia, cosa que indica que al darrera hi ha un veritable treball d’edició tant amb els autors com amb els il·lustradors. En aquest cas, tots dos són catalans i es tracta d’una història molt interessant que ens planteja un enigma des del començament: a un port arriba una caixa, sense remitent ni destinatari, i el contingut de la qual desconeixem. A partir d’aquí, van apareixent diferents personatges que reclamen que la capsa és seva i que en coneixen el contingut. I potser el més interessant és com a mesura que els personatges apareixen, es van acumulant a la pàgina i s’estableixen relacions entre ells i amb altres elements de la il·lustració (cordes, gàbies...) que podem anar seguint només a través de la il·lustració. Hi succeeixen tot de coses i és veritablement deliciós anar buscant el camí que les uneix, que va seguint cada personatge o cada element fins arribar a la sorpresa final que és el contingut de la caixa i que, evidentment, deixarem que els lectors descobreixin per ells mateixos.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu la web de la Meritxell Duran]

PLA, Imma. Lola: tooodo un día en el zoo. Barcelona: Océano Travesía, 2013. 32 p. ISBN: 978-607-400-825-8. PVP: 10,50 €

KLASSEN, Jon. On és el meu barret. Santander: Milrazones, 2012. 32 p. ISBN: 978-84-938927-4-6. PVP: 15 €

MARTÍ, Gemma. La caixa del port. Il·lustr. Meritxell Duran. Mataró: A buen paso, 2013. 36 p. ISBN: 978-84-940533-4-4. PVP: 19 €

LES RECOMANACIONS DE L'OBLIT, DE LA LLIBRERIA CASA ANITA.

Anem a caçar un ós és un llibre que ja teníem fa anys en castellà però que ara ha publicat en català Ekaré, i que a mi m’agrada molt recomanar-lo sobretot perquè dóna peu a una lectura molt teatralitzada. El narrador va repetint la consigna, que és “anem a caçar un ós!” del títol, i els lectors llavors segueixen una família, pare mare i nens, que van a la recerca d’aquest animal travessant tot un camí molt complicat (un riu, un bosc, fang...) fins arribar a la cova d’aquest ós. El que també m’agrada molt del llibre és com combina les il·lustracions narratives, en blanc i negre, amb il·lustracions en color que ens van ensenyant els diferents paisatges que travessen els personatges.
[Visiteu la web de Michael Rosen]
[Mireu aquesta entrevista amb la Helen Oxenbury]

Petits pertot arreu és un llibre per molt petits, de fet pels més petits, per infants d’escola bressol, on ells mateixos en són els protagonistes. És un llibre que no és narratiu, sinó que ens proposa diferents imatges, amb un estil d’il·lustració que és actual però que podríem dir-ne clàssic, on ens trobem amb nadons en tot de situacions diferents. Són imatges estàtiques que presenten nadons jugant amb joguines, esvalotats i fent soroll, quan van en cotxet o damunt les espatlles del pare, gronxant-se, anant a dormir, fent-se amics d’altres nadons, caminant a quatre grapes... En definitiva, com diu el títol, petits pertot arreu!
[Visiteu la web de la Susan Meyers]
[Visiteu la web de la Marla Frazee]

I llavors voldria recomanar també molt especialment el Juan Hormiga de Gustavo Roldán, que és un dels autors que estarà signant el dia de Sant Jordi a la trobada d’il·lustradors del Pla de Salmerón. Es tracta d’una història meravellosa que el Gustavo dedica al seu pare, qui probablement era tan gran "contador" d’històries com el Juan Hormiga, la formiga protagonista d’aquest llibre, a qui li agrada explicar les històries i aventures que protagonitzava el seu avi. Un dia, però, decideix que ell també vol ser el protagonista d’una aventura, i decideix marxar del formiguer, amb la mala sort que quan marxa cau una terrible tempesta. Totes les formigues que queden al formiguer pateixen i es pregunten “què haurà passat amb el nostre pobre Juan Hormiga?”. I tots, formigues i lectors, ho descobriran al final d'aquest fantàstic àlbum.
[Llegiu les primeres pàgines]
[Visiteu el blog del Gustavo Roldán]

ROSEN, Michael. Anem a caçar un ós! Il·lustr. Helen Oxenbury. Barcelona: Ekaré, 2013. 32 p. ISBN: 978-978-8494-02-7. PVP: 14 €

MEYERS, Susan. Petits pertot arreu. Il·lustr. Marla Frazee. Sant Joan Despí: Corimbo, 2013. 29 p. ISBN: 978-84-8470-475-1. PVP: 13,90 €

ROLDÁN, Gustavo. Juan Hormiga. Mataró: A buen paso, 2013. 56 p. ISBN: 978-84-940533-1-3. PVP: 18 €